Les enquestes d'El Punt

El Punt és un diari Independent, Català, Comarcal i Democràtic. No m'ho invento, ho posa a la seva portada.
D'El Punt me n'agraden algunes coses: les ofertes pels subscriptors, per exemple; i me'n desagraden algunes altres: alguns tics de premsa groga amb notícies del tipus "La regidora de Medi Ambient de Vilafant va tres cops a la setmana a la perruqueria".

Però n'hi ha una que em desagrada especialment: les enquesta que fa un temps publiquen i que es poden respondre a www.elpunt.cat.
El format més clàssic en les enquestes és:

Pregunta (Què t'agrada més, el mar o la muntanya)

Resposta A: El mar.

Resposta B: La muntanya

Resposta C (opcional): El mar i la muntanya.

Però a El Punt, no sé per quin motiu, tenen una visió diferent de les enquestes. Els agrada innovar. No em queixo de les preguntes, que deuen escollir basant-se en algun criteri que se m'escapa. El que em sorprèn són les respostes que donen a escollir. Frases llargues, opcions completament parcials, fent dir a la gent el que volen que digui.

Si es vol fer una enquesta més o menys creïble, les respostes han de ser concises. La gent es posiciona, però no pas de manera tan concreta. I si es vol que la gent s'expliqui de manera àmplia, el millor és deixar la pregunta oberta, en forma de fòrum. Llavors es poden seleccionar les millors respostes i publicar-les al diari.

Aquí deixo alguns exemples de les enquestes que ha fet El Punt, amb preguntes i respostes originals. A sota, el que jo crec que és una enquesta imparcial.

Enquesta original:

Què us sembla que Ferran Adrià tanqui El Bulli dos anys?
M'és igual. No m'agrada aquesta mena de restaurants.
75.8%
Bé, perquè segur que encara el farà millor.
18.9%
Malament. Un establiment així es deu als seus clients.
5.3%

Enquesta La Relativitat de la Teoria:

Què us sembla que Ferran Adrià tanqui El Bulli dos anys?
Bé
0%
Malament
0%
M'és igual
0%

Enquesta original:

Què us sembla la divisió territorial per vegueries que proposa el Govern?
Malament. Més administració, més càrrecs polítics.
37.6%
Ja era hora de tenir una organització pròpia.
32.2%
És inoportuna, poc realista i poc consensuada.
24.9%
No en sé res.
5.3%

Enquesta LRDT:

Què us sembla la divisió territorial per vegueries que proposa el Govern?
Bé.
0%
Malament.
0%
M'és igual.
0%

Enquesta original:

Fa bé CiU d'oferir suport polític al PSOE per sortir de la crisi?
No. El PSOE no mereix que cap català l'ajudi.
39%
Sí. Per responsabilitat, ara cal unir esforços.
23.7%
No. Només busquen un ministeri.
22%
Sí. És una aposta política estratègica.
15.3%

Enquesta LRDT:

Fa bé CiU d'oferir suport polític al PSOE per sortir de la crisi?
Sí.
0%
No.
0%
M'és igual.
0%

Enquesta original:

Com veieu que la jubilació s'endarrereixi als 67 anys?
Malament. És un pas enrere en els drets socials.
45%
Malament. Si no hi ha feina per a tothom quin sentit té?
40.3%
Bé. Ara la gent viu més anys i pot treballar més temps.
11.1%
Bé. El fons de pensions s'ha forçat massa.
3.6%

Enquesta LRDT:
Com veieu que la jubilació s'endarrereixi als 67 anys?
Una putada.
100%.

Llegir i cagar

Abans, per saber quins eren els gustos literaris d'una persona, es preguntava: "Quins llibres t'emportaries a una illa deserta?". En trec dues conclusions. La primera és que és una pregunta imbècil. La segona és que ha passat a millor vida. Per saber què llegeix algú, s'ha de preguntar: "Quins llibres t'emportes al lavabo?".

És un fet: la gent llegeix quan va al bany. Ho fan el 80% dels homes i el 70% de les dones. És una enquesta que porto fent ja fa temps al meu entorn. O potser me l'acabo d'inventar, ara no sabria dir-ho segur.

Hi ha diversos ítems que s'han de tenir en compte en aquesta bonica pràctica del llegir evacuant. El primer és que bona part dels casos de morenes i d'altres afeccions a l'anus provenen d'aquí.
El segon és que no tot es pot llegir mentre defeques. S'han donat casos de gent que, desesperats al no tenir res per llegir, s'han après de memòria els reversos dels pots de xampú. És una mesura d'urgència, i demostra com d'arrelat està el llegir anant de ventre.
Però no em referia a això, sinó a escriptors i llibres en concret. Llegir Tolstoy, Cortázar o Verne al lavabo és un error.
S'ha de buscar quelcom amb ritme, que faci el moment més agradable sense eternitzar-lo.

Cadascú té la seva pròpia llista d'autors de lavabo. Jo llegeixo coses a l'excusat que no llegiria mai fora. Quim Monzó, Salvador Espriu, Truman Capote o "El gran cambiazo" de Roald Dahl pel que fa a la prosa; i Enric Casasses i Pablo Neruda en poesia.
També hi té lloc, és evident, la premsa escrita; però degut al volum dels diaris, la tasca es fa més dificultosa.
Les noves tecnologies afavoreixen un fet novedós: que, mitjançant els portàtils o els mòbils, es pugui llegir aquest bloc des del vàter. Meravelles de la ciència.

No s'ha de comfondre, tanmateix, llegir quan cagues amb llegir merda. Tot i que poden coincidir ambdós actes si algú s'emporta el diari La Razón al bany.