Llegir i cagar

Abans, per saber quins eren els gustos literaris d'una persona, es preguntava: "Quins llibres t'emportaries a una illa deserta?". En trec dues conclusions. La primera és que és una pregunta imbècil. La segona és que ha passat a millor vida. Per saber què llegeix algú, s'ha de preguntar: "Quins llibres t'emportes al lavabo?".

És un fet: la gent llegeix quan va al bany. Ho fan el 80% dels homes i el 70% de les dones. És una enquesta que porto fent ja fa temps al meu entorn. O potser me l'acabo d'inventar, ara no sabria dir-ho segur.

Hi ha diversos ítems que s'han de tenir en compte en aquesta bonica pràctica del llegir evacuant. El primer és que bona part dels casos de morenes i d'altres afeccions a l'anus provenen d'aquí.
El segon és que no tot es pot llegir mentre defeques. S'han donat casos de gent que, desesperats al no tenir res per llegir, s'han après de memòria els reversos dels pots de xampú. És una mesura d'urgència, i demostra com d'arrelat està el llegir anant de ventre.
Però no em referia a això, sinó a escriptors i llibres en concret. Llegir Tolstoy, Cortázar o Verne al lavabo és un error.
S'ha de buscar quelcom amb ritme, que faci el moment més agradable sense eternitzar-lo.

Cadascú té la seva pròpia llista d'autors de lavabo. Jo llegeixo coses a l'excusat que no llegiria mai fora. Quim Monzó, Salvador Espriu, Truman Capote o "El gran cambiazo" de Roald Dahl pel que fa a la prosa; i Enric Casasses i Pablo Neruda en poesia.
També hi té lloc, és evident, la premsa escrita; però degut al volum dels diaris, la tasca es fa més dificultosa.
Les noves tecnologies afavoreixen un fet novedós: que, mitjançant els portàtils o els mòbils, es pugui llegir aquest bloc des del vàter. Meravelles de la ciència.

No s'ha de comfondre, tanmateix, llegir quan cagues amb llegir merda. Tot i que poden coincidir ambdós actes si algú s'emporta el diari La Razón al bany.