Bones idees que arriben des d'Àsia

Fa unes setmanes vaig veure per una televisió pública catalana*, una notícia curiosa que deia el següent: a alguns països d’Occident com la Xina o Corea del Sud, quan algun polític o alt encàrrec és condemnat per corrupció, no és estranyi que es suïcidi.
Es veu que ho fan perquè senten que han fallat en les seves obligacions. Bé, suposo jo. I ho han arribat a fer ministres.
A mi em sembla una idea brillant.

Ja sabem que pels orientals l’orgull és quelcom més elevat que per nosaltres.
Però el que realment m’interessa és el fet que es suïcidin per haver fallat en les seves obligacions.
Concretament per fer el contrari a les seves obligacions.

L’única condició que té dedicar-se a la política és que no ésser corrupte. Es pot tenir una ideologia o una altra, es pot tenir més habilitats dialèctiques o menys, es pot ser bona persona o no, fins i tot crec que es pot ser analfabet. Però si una persona decideix que vol que la política sigui una part de la seva vida, ha de ser conscient que pot arribar un moment en que tingui a la seva disposició béns que no són seus. I si algú ha de tenir a les seves mans els meus béns, i a més a més el puc votar, m'agradaria que fos de fiar. No cal que sigui amic meu, ni tan sols que em saludi pel carrer, ni tan sols demano que sàpiga qui sóc. Només li exigeixo que sigui de fiar.

De fet, des del meu punt de vista, un polític que estafa no és el mateix que qualsevol persona que estafa.
Si els que no ens dediquem a la política malversem fonts, fem tràfic d’influències, o venem les castanyes i els moniatos més cars o podrits, se’ns jutja només per no fer el que s’ha de fer.
Si ho fa un polític, evidentment és acusat del mateix. Però també se l’ha d’acusar de fer el que no havia de fer.
Ell tenia un contracte amb la societat, vulgui o no. I si no perquè es dedica a això.
Que vengui castanyes.

*Sí, crec que era TV3.