La invalidesa del Cristianisme avui en dia.

El primer que cal remarcar és que la fi del model religiós cristià també implica la de qualsevol religió de caire messiànic: tota aquella religió que asseguri l’existència d’un (o més d’un) déu totpoderós; i que prometi una salvació eterna a l’home, en el cas que aquest compleixi unes condicions concretes. Ens centrarem però en invalidar els dogmes cristians per un sol motiu: és la religió majoritària del món occidentalitzat (el primer món), i per sort o per desgràcia, jo he nascut i visc en aquest món.

1.- DE COM EL CRISTIANISME HA DEIXAT DE TENIR VALIDESA: EL SEGLE XX.

La religió cristiana té avui dia 2009 anys, alguns més o alguns menys. Va patir una gran repressió fins que l’Imperi Romà la va adoptar com a pròpia. Des de llavors ha desenvolupat unes creences, uns dogmes, que els diferents estaments eclesiàstics s’han encarregat de difondre i els fidels d’arreu del món s’han encarregat de creure. D’això avui dia en diem marketing.
Per tal que la religió cristiana fos creïble, era i és indispensable que Déu, el poderós, el jutge, el creador de totes les coses inclosos el bé i el mal, fos i sigui molt més fort que la humanitat, i ja no cal dir-ho, que sigui també molt més fort que l’home com a individu.
Com es fa per què no hi hagi cap dubte que Déu és infinitament més fort que l’home? Se li atribueix la potestat de crear i destruir vida.
A part d’això, se li atorguen alguns poders més: ell s’ha creat a ell mateix, és infinit (en l’espai i el temps), és bo, multiplica pans i peixos, etc.
D’això avui dia en diem marketing avançat.

D’acord. Si al segle I, o al segle VII, o al segle XIII, a qualsevol individu se li inculca això, el resultat és evident: respecte total envers Déu, ningú es planteja (ni s’ha de plantejar) plantar-li cara ni ofendre’l. Déu és infinitament superior a tota la humanitat junta, i ni en parlem de l’home com a individu.
Què passa? Que el segle XX li fa molt mal al cristianisme. Avui en dia hi ha certes tècniques que permeten la mutació (creació de vida), i d’altres tècniques que permeten l’avortament (destrucció de vida).
La ciència, la tècnica, diguin-li com vulguin, ha fet que la humanitat com a conjunt es posi a una alçada semblant a Déu. No som infinits, segurament. No som al cent per cent i purament bons, és molt probable.
Però ens movem ràpid, per aire, per mar, per terra, o de manera no visible: per internet, per televisió.

La humanitat avui dia li ha perdut el respecte a Déu, i el model cristià és indubtablement sobrer i amb data de caducitat: és ferit de mort.

La gent cada cop dóna menys gràcies a Déu al matí quan s’aixeca: es donen les gràcies al Barça, o al banc per concedir-nos crèdits. Segurament són placebos, sí. Però no pas més que la religió.

2.- DE COM PODEM ESTAR SEGURS QUE EL CRISTIANISME ÉS MORT.

Això és molt més fàcil de demostrar.
El component de la fe era el que sustentava el cristianisme fins fa molt poc. M’explico: si els fidels creuen cegament en quelcom, és molt més fàcil la feina de l’Església. No hi entra la racionalitat enlloc: s’hi creu perquè sí, sense que ningú t’hagi de demostrar res, sense que ningú t’hagi de convèncer.

Doncs, bé. Fa uns mesos vaig veure un anunci de l’Església per televisió (marketing a la desesperada). No recordo exactament què deia, ni a qui es referia, ni si era només dirigit a Espanya o no.
Però aquests són detalls insignificants.
Només pel fet que l’Església es mobilitzi, tingui la necessitat de vendre’s, podem assegurar que ha perdut tota la força; és a l’alçada de qualsevol cosa que es pugui anunciar per televisió: màquines d’afaitar o compreses voladores.
És a dir: quelcom que pots adquirir, però que ja no és indispensable.