Em diverteixen sobretot les reaccions d'aquells interlocutors que els cometen. Quan a algú se li escapa un lapsus linguae poden passar dues coses: que ni se n'adoni i continuï parlant; o que pari sobtadament de parlar i tiri mentalment enrere, com preguntant-se: "què cony he dit jo ara?".
Alguns dels lapsus linguaes més cèlebres que he sentit són aquests:
Espágarros per Espárragos.
Sor Pusuesto per Por Supuesto.
Hasta Güelo per Hasta Luego.
Andreu Fuenabuente per Andreu Buenafuente.
Un Faix a la Roca per un Roc a la Faixa.
Passa'm la Xumilla per Passa'm la Motxilla.
Filofosia per Filosofia.
I el meu preferit, per redundant:
Salpus Linguae per Lapsus Linguae.
Freud relacionava els lapsus linguae (juntament amb els lapsus calami, errors a l'escriure; i els lapsus memoriae, errors al recordar) amb l'aflorament de la repressió. La repressió neix a partir de l'estrés, l'ansietat o la falta d'atenció.
I tot això està lligat sens dubte amb el món de l'inconscient. El sexe (o la falta de sexe) és un recurs que utilitza Freud; i és força adequat amb lapsus com el de Zapatero (va dir "follar" en un discurs sense que vingués a compte).
Ah, els lapsus linguae, formeu part dels petits detalls que m'ajuden a aixecar-me cada matí i pensar que la vida té sentit...
Crec que al llarg del dia cometo aproximadament 5 lapsus linguae. De fet no sé si ho són.
ResponderEliminarQuan parlo durant més de 3 frases ( que és poc sovint) doncs solc canviar paraules, directament. Enlloc de velocitat puc dir perfectament temperatura, i pel meu cap, mentre faig el raonament, tinc claríssim que és velocitat el que vull diri en el que estic pensant. És una espècie de desconnexió entre el pensament i la parla. També, si comparo Salt amb Terrassa, puc dir fàcilment que Terrassa és ciutat dormitori de Girona.
Si tinc falta severa de sexe fes'm-ho saber si et plau...
ja t'entenc. ho has definit de conya: desconnexió entre el pensament i la parla. que tinguis falta severa de sexe em sembla improbable, crec que el que et passa és que tens tots els compartiments del cervell funcionant alhora. a mi m'ha passat força això que dius. són lapsus linguaes diferents als que he citat, i menys divertits; perquè si t'estic escoltant i me'n dius una d'aquesta, no detecto el lapsus sino que em penso que no ens estem entenent.
ResponderEliminartot i que crec que l'explicació acaba radicant allà mateix: estrés, ansietat...
jo he passat èpoques de tenir 5 déjà-vús (no sé on porta accents i els poso a tot arreu) diaris, i creu que és pitjor
veig que has utilitzat la meva referència pel que fa que els lapsus linguae els va estudiar Freud. Tinc el llibre de la seva teoria a l'estanteria de l'habitació. ;)
ResponderEliminares diu dissociació. No se si s'escriu aixi per es diu dissociació.
ResponderEliminar(déjà-vù) Ara sé francès...