Motius per estar orgullosos de ser de Salt.

Salt és una Vila enganxada a Girona.
Som uns 30.000 habitants en uns 6 quilòmetres quadrats, i per més detalls geopolítics, la Viquipèdia.

Molts habitants de Girona, sobretot els de Girona Profunda (G.P), no trepitjarien Salt ni que els diguessin que hi regalen polos Lacoste. Diuen que "només hi ha moros i negres" i que no s'hi pot anar pel carrer més tard de les 5 de la tarda perquè "no t'hi sents segur". M'estalviaré els insults perquè m'han dit que per aquest blog s'hi passa gent de totes les edats -i de totes les races, credos i estaments socials (és un blog universal)-.

De fet, molts ex-saltencs han marxat del poble i han anat a viure a pobles com Fornells, Riudellots, o a barris residencials de Girona. Els impacta sortir de casa seva i veure 4 nois d'origen africà a cada cantonada. Prefereixen sortir de casa i no veure ningú. I que ningú els vegi. Que no hi hagi ningú al carrer, ni als carrers dels voltants. Diuen que així es senten segurs. Jo em pregunto: de què s'amaguen? Trafiquen amb òrgans? Amb armes? Però aquest no és el tema d'avui.

Doncs bé, crec que encara en som uns quants que preferim viure a Salt, que triem viure a Salt, que no ens n'avergonyim.
Aquí va una petita llista d'alguns motius que justifiquen aquest orgull saltenc. N'hi ha molts més, però per començar exposaré aquests:

- El Teatre de Salt. És un teatre jove, amb vida, s'hi fan bona part de les obres de Temporada Alta (les que no ens hi caben les fan al Municipal de Girona).

- Per Salt no hi passa l'AVE (en principi) . Res d'obres inoportunes, de rotondes que no són rotondes, de carrers foradats, de veure'n un que treballa i set que s'ho miren.

- Adrià Puntí. Ara Josep Puntí. El més gran geni incomprès de la música catalana. És del Veïnat, també cal dir-ho.

- Les Deveses de Salt. No confondre amb la Devesa de Girona (el parc amb més drogoaddictes per metre quadrat del món).

- Les cases de l'Onyar. Potser aquí em confonc.